Del 8 al 24 d’octubre
de
2010
Ganes de
mus
d'Antoni
Mus
Direcció
Antoni Roselló
Repartiment Joan Antoni Sunyer, Francesc
Miquel Quetgles i Daniele Fregapane
Producció Petita Pàtria
en coproducció amb el Teatre de Manacor
... La xemeneia,
mantinguda amb grans troncs d’ametller sec, tenia un finestral, a la dreta, des
del que es veia, llunyà i enclotat, el cementiri.
On, a les nits, els focs
follets ballaven la tremolenca dansa de la descomposició...
Hi ha qui tem els
focs follets.
Hi ha qui refusa veure’l per a no recordar que, en potència,
n’és un munt d’ells.
Hi ha qui s’atordeix davant aquesta mena estranya de
revetlla sens més música que la del violent vent i la dels guitarrons dels
xiprers joves, que es vinclen fent xisclar els troncs.
I ha qui, com el
missatge del Puig Pedregós, els mira indiferent –potser amb filosofia- i entre
el fum de l’ametller que es crema i fa enrogir els ulls, li refresquen records
de fets relacionats amb la mort.
Introducció del llibre
La lloriguera, d’Antoni Mus
A
través d’unes dones, llunyanes en el temps i en la condició, Letízia, Laia,
Carlota, Fedra, Salvador Espriu ens sorprèn per l’afinada percepció psicològica
amb què tracta un dels temes més importants de la seva obra: l’amor entre un
home i una dona, un problema sempre apassionant. L’amor és un «miratge» que la
literatura ha alimentat durant segles. Espriu en desconfia. Tan sols l’amor de
la Mare que totes elles porten dins podria salvar-les de la mort que s’amaga
darrera el mirall i salvar amb elles l’home que contemplen i no saben
veure.
FITXA
ARTÍSTICA
Dramatúrgia Rosa
Delor i Teresa Vilardell
Direcció Teresa
Vilardell
Actriu Fina
Rius
Disseny de so Damien
Bazim
Producció La Trilateral amb la col·laboració de
la Institució de les Lletres Catalanes i de la Nau Ivanow